Ahir es va fer públic el darrer Baròmetre d’Opinió Pública del CEO, el primer del 2013. Malgrat l’obssessió per utilitzar les enquestes només per quantificar escons, l’estudi deia algunes coses bastant interessants, com per exemple les recollides en 10 titulars pels ja referents Cercle Gerrymandering. O potser una de les coses més greus, el gran desencís que el personal sent cap a la democràcia.
En tot cas, aquí deixo les cinc coses més destacables que el CEO va dir ahir sobre ICV-EUiA:
1. ICV-EUiA obté la millor estimació que ha fet el CEO des què va començar a fer projeccions (10%). Malgrat el polèmic debat sobre projeccions i cuines, i més després del terrible fiasco del CEO en l’estudi preelectoral del 25N, aquesta és la milor estimació per a ICV-EUiA des de què l’organisme es dedica a l’esport de risc de fer projeccions. També s’obté una fidelitat de vot alta, un 78%, on destaca que un 8% de votants dels socialistes votarien ara ICV-EUiA…
2. La millor simpatia de partit i la segona millor intenció directa de vot dels darrers set anys. Si agafem altres dades, també s’observa una fortalesa notable en els indicadors. Per exemple, aquells qui consideren Iniciativa el partit amb el qual més simpatitzen són un 9.7%, el millor resultat de tota la sèrie del CEO, que va començar fa sis anys. Una dada similar la trobem el 2006, en els temps gloriosos del Tripartit i quan ICV-EUiA estava en un moment dolç. I és també la segona intenció directa de vot més alta de tota la sèrie, només un 0.1 menys que el 2006 (l’any ‘tot va bé a Can ICV-EUiA’).
3. Especulant amb el sorpasso al PSC: ICV-EUiA supera en intenció directa de vot els socialistes. No podem agafar una enquesta i fer afirmacions bíbliques, però cal dir-ho, és la primera vegada que ICV-EUiA supera en aquest indicador de manera tan clara el PSC. I ho fa de manera contundent: ICV-EUiA obté el 9.5%, mentre el PSC assoleix el 6.6%, però és que també el supera a les quatre demarcacions (repeteixo, les quatre), en totes les franges d’edat menors de seixanta-quatre anys, i tant en homes com en dones. És una dada a prendre amb cautela, però és històrica.
4. Joan Herrera, aprovat per electors de quatre partits …i quasi pels de CiU. La variable “candidat” també obté uns bons resultats; Joan Herrera és un dels quatre polítics catalans que aprova (5.24), però destaca que ho fa entre els electors propis, els d’ERC, PSC i CUP. Els de CiU el valoren amb un 4.95… (els d’ICV-EUiA, en canvi, suspenen sense contemplacions a Mas).
5. Motius per votar ICV-EUiA: ideologia, propostes, la crisi. Quan es pregunta als enquestats/des els motius per votar, els d’ICV-EUiA mostren un preferència clara pels motius ideològics (el que més de totes les forces) i les propostes programàtiques. Per altra banda, hi ha una clara decantació pel motiu ‘crisi’ (72.5%) per sobre del motiu ‘nacional’ (18.5%) per explicar la raó del vot… La lectura també podria ser que els votants d’ICV-EUiA van entendre que el discurs nacional del seu partit no els incomodaba, era assumible.
La reflexió. Els electors/es d’ICV-EUiA són favorables al dret a decidir, però no són com els d’ERC-CiU-CUP. Hi ha una mena de llegenda urbana que diu que ICV-EUiA és ambigua en el tema nacional… Doncs bé, a vegades cal aguantar la pressió dels qui no et voten mai però parlen molt alt per poder escoltar els qui sí que et voten però parlen fluixet… Quan es pregunta als electors d’ICV-EUiA com creuen que hauria de ser Catalunya, un 53% opta per un Estat federal i un 28.7% per un Estat indepenent. Si hagués un referèndum sobre la independència, un 50.4% votaria sí, un 17.4% no, un 18% s’abstindria i un 11% no ho sap. És un mapa complex. Una primera evidència és que molts federalistes en termes ideals poden votar sí a la independència si no hi ha sortida alternativa.
Però hi ha una altra dada, més de fons, que deixo aquí. Els electors/es d’ICV-EUiA, si els comparem amb els de CiU, ERC i les CUP, tenen un sentiment identitari i un ús de la llengua molt menys homogeni que els dels altres partits sobiranistes. Per exemple, un 33% se sent tan català com espanyol (cap dels altres partits arriba ni de lluny a aquest percentatge). I la llengua pròpia? Doncs encara més diferències: els electors d’ICV-EUiA tenen en un 44% el català com a llengua pròpia, i un 43%, el castellà. Això és inèdit en els altres tres electorats. Per tant, que cadascú faci la seva feina, que cadascú entengui que li exigeixen els seus electors/es (eh, CiU? Hola? Hi ha algú?) i moltes gràcies a tots els qui no voten mai ICV-EUiA per donar tants consells sobre què ha de fer ICV-EUiA. Una abraçada.
MARC RIUS democràcia/ comunicació/ 
Molt bon anàlisi, però encara hi afegiria una darrera pregunta: perquè no acaba d’arrancar el creixement electoral d’ICV-EUiA? tot i ser uns bons resultats, continúa situant la coalició entre els ecosocialistes i els comunistes amb 12/13 escons, els mateixos que ara o un de menys. En la situació d’emergència social actual, ICV-EUiA hauria d’aspirar a doblar els escons, com a mínim i situar-se com a 2ª força en el Parlament, atès que el PSC ja ha dimitit de tot, i això no passa. Apunto -malgrat les notes als líders/candidats- la manca d’un lideratge molt més potent: ICV-EUiA necessita una Mònica Oltra, un Alexis Tsipras, un Josep Benet, un Arcadi Oliveres, una Ada Colau… m’explico?