(Comença amb aquesta entrada un contradiari de contracampanya electoral de les europees del proper 25 de maig. Un seguit de reflexions, comentaris i apunts ràpids, però en rigorós directe. Sense dogmes, sense vergonya, però amb coneixement de causa).
Falten 17 dies per les eleccions. I com cada campanya electoral hi ha un seguit de pautes que es repeteixen inexorablement, tradicions bíbliques o gota malaia que no aguanten el pas del temps i, sobretot, el sentit comú.
1. Per què està prohibida la publicació d’enquestes la darrera setmana de campanya?
La normativa electoral prohibeix la publicació d’enquestes als mitjans de comunicació els cinc dies abans de la votació. La justificació és paternalista i tracta de ninots manipulables als ciutadans. No es poden publicar per no influir (malament) en els votants. Ah… Per què els partits i mitjans de comunicació poden tenir enquestes no publicades que els permetran modular missatges i afinar estratègies, i els ciutadans no? Per què es considera que una enquesta pot ‘contaminar’ la decisió de votar? No ho poden fer també un editorial d’un diari, una tertúlia o un final de lliga mal paït?
Davant d’això, alguns mitjans de comunicació han esquivat la prohibició publicant l’enquesta en un país veí, i mitjançant les xarxes socials es salten fronteres sense problemes. A les darreres presidencials a França corrien enquestes el dia de la votació sota #RadioLondres. Hollande era ‘Països Baixos’ i Sarkozy ‘Hongria’.
2. Per què comença la campanya electoral a les 12 de la nit?
El decret de convocatòria d’aquestes eleccions diu que la campanya ‘comenzará a las cero horas del 9 de mayo’. A les ‘cero horas’ és un criteri habitual, però discrecional, que ha generat la bonica tradició d’estar pràcticament de matinada d’un dia laborable fent un acte electoral. Si bé és cert que la campanya ha de començar en una hora definida, per què no comença a les nou del matí? O a les cinc de la tarda? És més, per què posem hora a l’inici de campanya quan vivim en campanya permanent? Fixem-nos, en canvi, que els finals de campanya, que legalment poden també ser fins les 12 de la nit, es realitzen al vespre, perquè el seu recorregut és curt: comença el mític dia de reflexió.
3. Per què serveix el dia de reflexió?
És el meu preferit d’absurd en campanya. El dissabte, tots i totes a casa, al cine, passejant, reflexionant profundament sobre el nostre vot. Un dia on els candidats fan veure que es relaxen quan en realitat tenen taquicàrdia, on no es pot demanar el vot però hi ha Facebook i Twitter, un dia que no evitarà que el matí següent milers de persones segueixin decidint el seu vot just davant de la taula on hi ha les paperetes de vot… Si volem reflexionar, necessitem arguments, informació de qualitat, debats. El dia de reflexió, que en molts països no existeix, és una norma que sembla més una celebració per acabar quinze dies extenuants que no pas cap moment d’introspecció electoral.
Continuarà…
MARC RIUS democràcia/ comunicació/ 