LA VERITABLE ESPIRAL DEL SILENCI

A Catalunya hi ha una espiral del silenci? La gent té por d’expressar les seves opinions en públic? Hi ha rebuig social a determinades posicions polítiques que, en sentir-se reprovades, callen i desapareixen de l’esfera pública? En definitiva, és aplicable aquí la teoria que Elisabeth Noelle-Neumann va defensar en el seu llibre La Espiral del silencio. Opinión pública: nuestra piel social.

Com no podia ser d’una altra manera, quan es fan debats, articles o tertúlies sobre la possibilitat que hi hagi catalans ‘silenciats’ només ens referim al ‘procés’, al ‘debat’, al monotema: la independència. Més concretament, al silenci dels contraris a la independència, perquè és evident que els independentistes no es troben en aquesta situació. Així doncs, tindríem els que creuen que no es produeix aquest fenomen, i els que pel contrari creuen que .

I la pregunta és, i si l’espiral del silenci opera en realitat entre els que no tenen una posició política clara al respecte? Sobre els que ja participen poc en política? I si els que se senten exclosos del debat, silenciats, són els que tenen dificultats per entrar en debats nacionals, sovint identitaris i de forta càrrega simbòlica i emocional?

1. Els que teoritzen l’espiral del silenci es passen el dia als mitjans de comunicació. Resulta paradoxal que els que defensen que hi ha espiral del silenci (habitualment antiindependentistes) siguin tertulians, opinadors i similars. Gent amb columnes i tertúlies fixes criticant que no se’ls escolta. En fi. En un altre terreny, el dels representants polítics, el cas paradigmàtic és Albert Rivera. Un exemple de la ‘persecució’ i de la ‘invisibilitat’ que pateix Rivera com a representant de la Catalunya silenciada seria aquest: Entre l’1 i el 17 de desembre de 2013 va fer 24 entrevistes. 8 a mitjans d’àmbit català i 16 a mitjans estatals. Això inclou totes les grans cadenes de TV i ràdio. Serà, en tot cas, una espiral tertuliana…

2. Espiral del silenci, o circuits mediàtics (i espectadors) que no s’escolten? A Catalunya hi ha espiral del silenci… segons la TV o ràdio que vegis o escoltis. Que tenim dos circuits comunicatius (català i estatal), dos línies de consum informatiu és una evidència. Hi ha ciutadans que, en funció del canal de TV que sintonitzin, tenen veritables dificultats per escoltar una de les dues opinions sobre el ‘procés’. Primer exemple. Dissabte 18 de gener passat, al programa La Sexta Noche de La Sexta es ‘debatia’ sobre el ‘procés’. Només hi havia un català com a tertulià… Paco Marhuenda (podeu plorar). Segon exemple. A la tertúlia d’Els Matins de TV3 del dia divendres 17, de sis tertulians, la veu ‘crítica’ amb el ‘procés’ era… Àlex Salmon, director d’El Mundo Catalunya (podeu somriure). Són només dos exemples. Però no són casos aïllats. Que no pateixin els que volen independentisme o antiindependentisme, hi ha oferta de sobres, només cal escollir el canal ‘correcte’.

3. L’espiral del silenci.. dels que sempre estan en silenci. I si l’espiral del silenci opera en realitat entre els que no tenen una posició política clara al respecte? Sobre els que ja participen menys en general?

Si demà es fes un referèndum per la independència de Catalunya, s’abstindrien/no aniria a votar (per record de vot). Sin títuloFont: CEO 733 (3ª onada 2013).

Oh, vaja… Resulta que hi ha diferències més que importants en el comportament electoral davant un hipotètic referèndum sobre la independència. Però no ens fixem ara en qui votaria a favor i qui en contra, sinó entre aquells que votarien (sí o no) i els que no votarien.  I si observem aquestes dades extretes del CEO, podem concloure que aquells que no van votar a les darreres eleccions, unes eleccions que van ser d’una alta participació i en clau nacional i plebiscitària, són també els que menys votarien en un referèndum.

Van abstenir-se el 25 de novembre. I s’abstindran el 9 de novembre (o quan sigui). Mentre entre els que recorden haver votat a algun partit el 25N no s’abstindrien més del 15% (el cas més extrem són els votants d’ICV-EUiA amb un 14.7%), entre els que no van votar la xifra s’eleva al 35.7%! Els que no responen si van votar també destaquen amb un 22.1%. A més, cal destacar que segons aquesta enquesta del CEO, el grup dels que no van votar és el segon més nombrós, després dels que recorden haver votat CiU (que efectivament va guanyar les eleccions). No són pas un grup petit… però sí silenciat?

I cal dir que aquests abstencionistes, aquests individus que no reaccionen davant de les crides a favor o en contra de, quan se’ls pregunta pel seu sentiment identitari, el grup més nombrós es defineix com a tan català com espanyol (51%), molt per sobre de la mitja (33,3%). El que potser, entre d’altres coses, insinua poca comoditat en definir-se clarament en una de les dues pàtries possibles.

En definitiva, podria resultar que aquells que estan en una veritable espiral del silenci siguin els que sempre han estat en l’espiral del silenci. Aquells que participen poc, parlen menys de política, que consumeixen menys informació. Els que no ‘militen’ a Catalunya o a ‘Espanya’, perquè mai han militat enlloc. I ningú els ha convidat, tampoc.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a LA VERITABLE ESPIRAL DEL SILENCI

  1. Retroenllaç: Marc Rius: La veritable espiral del silenci | L'Hora

  2. dani...él ha dit:

    Per que ho sàpiga el censuradíssim alber Rivera li afegiria a l’article que l’única opció del referèndum que no té presència a cap mitjà de comunicació de prestigi és la, tan respectable com les altres, del NO-SI

    salutacions

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s