La campanya europea del PP era bona. Bona pel PP, és clar, no per la resta. Fins al monunental i indignant comentari masclista de Cañete, estava ben pensada pels seus votants fidels, molt reconeixible en el seus missatges i simbologia. Tenia 2 eixos.
El missatge central és ja estem sortint de la crisi, no ho posem en risc, que es tradueix en el lema ‘Lo que está en juego es el futuro’. És un fet indemostrable, futurible, per no dir una afirmació fraudulenta, però efectiu per un votant popular. El PSOE ho ha fet fatal (l’herència), hem hagut de fer sacrificis (reformes) però ja estem sortint del pou (‘en la buena dirección’). I ara que s’ha començat a redreçar la situació, les eleccions europees han de significar un aval, no pas tirar per terra la feina feta (Si te preocupa el futuro, no dejes que se repita el pasado). El PP juga amb una expectativa de millora que pot convèncer a un votant popular fidel. És un missatge polític fonamentat en un acte de fe.
L’altre eix de campanya és ‘Llevamos España en el corazón‘. Apelació patriòtica directa, en vena, per incondicionals. Una visió d’Europa al servei d’Espanya, un ús instrumental de la UE, només acceptable si serveix per reforçar la pàtria veritable, que és una i no dues… ‘Más Europa es más España’
Malgrat tot, el que resulta francament innovador de la campanya pepera és una dimensió que no ha generat gaire comentari polític, però sí ciutadà o de carrer. Parlo del candidat Cañete (el CIS el valorava com el millor ministre) i la seva relació amb la bona vida, amb menjar, amb l’agricultura i el camp. Cañete amb sobrassada, amb oli, en un tractor… Si bé és cert que ha estat fins fa poc ministre d’Agricultura, el PP explota la imatge d’un senyor a qui li agrada menjar, bon vivant, orgullós d’anar mostrant la gastronomia hispànica. Un imaginari de l’Espanya positiva, alegre, de tapitas y cañitas, de ‘tenemos paro, sí… pero que vino!’.
L’ús del Cañete que menja bé arriba fins a l’ús metafòric més delirant:
Un tweet que encara que sembli fet des de la barra d’un bar és segurament idea d’un spin doctor que cobra una fortuna…
Aznar ja va iniciar aquesta escola d”insubmissió’ gastronòmica i vinícola a les lleis. Fa uns anys deia que “A mí no me gusta que me digan no puede ir usted a más de tanta velocidad, no puede usted comer hamburguesas de tanto, debe usted evitar esto y además a usted le prohíbo beber vino”. No és una anècdota, és el reflex d’una visió del món, d’un discurs emocional que posa la taula per damunt de la llei, el jo per sobre d’allò públic, els costums per sobre de la racionalitat. Allò que fa empatitzar, que connecta, que emociona és saber que un forma part d’un col·lectiu, que el teu candidat és com tu. Podria ser com tu per què no roba, no desnona o no té un compte a Suïssa. Com que en això el PP no convenç, busca allò que sí que sap explicar, l’Espanya de tota la vida, la seva.
Tirant de tòpic, ells fabriquen i innoven. Nosaltres tenim sol i vi. Un ‘Spain is different’ revisitat i remasteritzat.
MARC RIUS democràcia/ comunicació/ 